Jordi Tomás

PIANISTA, DIVULGADOR, PROFESSOR

de Barcelona, Catalunya

Seran aquests professors els que l’esperonaran a obrir el seu repertori a compositors poc interpretats amb el piano modern com G. Frescobaldi, C. Seixas o A. de Cabezón.

Completà la seva formació musical i humanística al Conservatori Superior de Música del Liceu amb un especial interès per les assignatures de Historia de la Música i Estètica Musical que cursà amb M. Garriga i J. M. Mas i Bonet.

Posteriorment continuà la seva formació a l’Estudi de Música Àngel Soler on treballà amb P. A. Balcells i el propi A. Soler amb els qui assolí el grau superior de piano. Així mateix, també rep consells importants sobre l’acompanyament de la veu d’ A.Soler.

Pianista català nascut a Barcelona el 1975, inicià els estudis musicals amb M. Segarra a l’edat de 8 anys. Els amplià ingressant, amb 13 anys al Conservatori Municipal de Barcelona on s’educà, en l’especialitat de piano, amb J. M. Martí Aragonés, i, en la d’harmonia amb A. Llanas.

Perquè la vida no pot existir sense moviment 

Robert Schumann
Robert Schumann

Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb una maduresa insòlita per un músic que s’estrena en el món de la composició, les "Variacions Abegg op.1" i les més interessants encara "Papillons op.2" . El significat d’aquesta darrera obra sempre s’ha considerat força intrigant degut, entre d’altres motius, a la seva peculiar forma, a la quantitat de temes a simple vista dispars però, en el fons, entrellaçats, i per estar construïda, quasi exclusivament, per estructures aforístiques que en molts casos ostenten manifestacions clares de sarcasme.

Papillons està formada per dotze petites peces, alguna no arriba ni a un parell de pentagrames, per a piano, i estan inspirades en els episodis carnavalescos que tanquen la novel•la “Flegeljahre” de l’escriptor romàntic Jean Paul Richter. Sota la brillantor artificiosa de la festa, Papillons ens parla, però, de la recerca de la felicitat.

Un remolí de valsos canviants, com canviant és el vol d’una papallona; moviments inesperats i trepidants com una espiral que sembla no tenir fi. A grans trets això és Papillons: un moviment constant, “perquè la vida no pot existir sense moviment” ( Lo Somni. Bernat Metge).

Aquest moviment constant ve donat, a Papillons, per la necessitat de retrobar el tema/personatge que obra la corrua de danses. Tema gràcil, dolç, volàtil i eminentment femení que durant el transcurs de l’obra no tornarà a sonar fins a la darrera peça d’aquest caleidoscopi... Un llarg camí per tornar a veure/sentir allò que ens ha deixat perplexos, que ens ha captivat i ha generat el moviment, la vida. La ironia és que quan s’aconsegueix trobar i reviure allò que s’ha anat buscant (després de l’onzena peça plena d’espanta-sogres i burla, i quan la força centrífuga dels valsos de carnaval semblen haver fet perdre per sempre la possibilitat de retrobar allò perdut), les campanades escrites ben gràficament per Schumann en la partitura, ens recorden que, com en el conte de la Ventafocs, la festa s’acaba i, potser, tot haurà estat un miratge...

El final de Papillons torna a deixar una colla d’interrogants oberts. La festa ha acabat, el miratge s’ha esvaït i tot torna a lloc. Ha estat un giravolt de maig, una festa de disfresses irreal? Potser, fins i tot allò que hem buscat amb tanta fal•lera ha estat fum... Tot era una mascarada! Però, ha estat fals perquè tot ha succeït sota la careta de carnaval? O resulta que és més falsa la careta del dia a dia? Què és més autèntic, el jo que sorgeix amb l’anonimat de la disfressa o el jo a cara descoberta? Tots dos potser són falsos?

Aquests interrogants responen al sentit més profund i ocult de Papillons. L’op 2 de Schumann ens parla de la recerca de la identitat que, com deien els clàssics, era la clau per ser feliç. La genialitat de Schumann es troba en el coratge de mostrar despullada, per aquell que sap escoltar, la seva ànima trencada. Ell que va patir de personalitat múltiple ens deixà el seu personal testimoni en aquesta meravella d’obra en la que res és el que sembla; en la que s’explica que la lleugeresa d’un vals pot guardar els secrets més profunds, que tot allò que considerem important se’ns pot desfer entre les mans sense adonar-nos, com la flor de la dent de lleó, i que en definitiva, el neguit, la recerca dóna sentit a la vida perquè la vida no pot existir sense moviment...

 

Dilluns, 21 Setembre 2020 00:07

Una tradició no prou coneguda Eduard Toldrà La tradició musical catalana és, tot i el desconeixement d’ella per bona part del públic i la general poca atenció prestada pels nostres intèrprets, d’una riquesa excepcional. A més dels nostres...

Dilluns, 27 Juliol 2020 00:00

Dilluns, 22 Juny 2020 12:00

Dimarts, 28 abril 2020 18:27

Dimarts, 14 abril 2020 20:31

Voldria cantar fins a morir... Robert Schumann Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el...

Divendres, 27 Març 2020 21:32

Anton Bruckner o la transcendència de la música. Anton Bruckner Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la...

Dissabte, 13 Gener 2018 01:32

Perquè la vida no pot existir sense moviment  Robert Schumann Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb...

Dissabte, 22 Juliol 2017 16:18

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc Rinaldo Handel Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció...

Divendres, 30 Desembre 2016 12:49

El Nadal i l'oratori "la Creació" de J. Haydn Adam i Eva Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la...

Diumenge, 26 Juny 2016 16:18

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti trattenimento in giardino magnasco Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de...

Divendres, 22 abril 2016 12:26

Un parell de llibres! Sant Jordi 2016 Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi! Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura...