Jordi Tomás

PIANISTA, DIVULGADOR, PROFESSOR

de Barcelona, Catalunya

Seran aquests professors els que l’esperonaran a obrir el seu repertori a compositors poc interpretats amb el piano modern com G. Frescobaldi, C. Seixas o A. de Cabezón.

Completà la seva formació musical i humanística al Conservatori Superior de Música del Liceu amb un especial interès per les assignatures de Historia de la Música i Estètica Musical que cursà amb M. Garriga i J. M. Mas i Bonet.

Posteriorment continuà la seva formació a l’Estudi de Música Àngel Soler on treballà amb P. A. Balcells i el propi A. Soler amb els qui assolí el grau superior de piano. Així mateix, també rep consells importants sobre l’acompanyament de la veu d’ A.Soler.

Pianista català nascut a Barcelona el 1975, inicià els estudis musicals amb M. Segarra a l’edat de 8 anys. Els amplià ingressant, amb 13 anys al Conservatori Municipal de Barcelona on s’educà, en l’especialitat de piano, amb J. M. Martí Aragonés, i, en la d’harmonia amb A. Llanas.

Voldria cantar fins a morir...

Robert Schumann
Robert Schumann

Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el catàleg del compositor alemany és immens i ple d’obres en les que ha desplegat el seu talent de manera magistral.

Ara bé, un cop dit això, el geni schumannià s’evidencia brillantíssim, tant en la quantitat com en la qualitat, en la música per a piano sol i en la cançó. De fet, si aquesta vessant del seu catàleg no hagués existit, la música occidental hagués quedat orfe d’una de les seves peces fonamentals.

Tant la música per a piano com la cançó s’entrellacen de manera molt íntima amb la relació amorosa que s’estableix entre Robert Schumann i Clara Wieck (després Clara Schumann); si durant el tempestuós nuviatge amb Clara, Schumann abocà els laments, els anhels i les al·lucinacions malaltisses, essencialment en les composicions pianístiques, l’any 1840, any del casament amb Clara, la febre creadora es canalitzarà, gairebé de manera obsessiva, en l’escriptura d’unes 150 cançons, aproximadament, escrites en set mesos... Voldria cantar fins a morir...escriurà aquell any el nostre músic.

R. Schumann s’aproximava a la creació de cançons partint d’una gran cultura literària; de fet, ell mateix estava dotat per l’escriptura. Havia llegit el bo i millor de la poesia romàntica alemanya a la llibreria que tenia per negoci el seu pare i estava tant familiaritzat amb els textos de Heine, Eichendorff, Rückert... que en podia recitar de memòria i de cor una bona selecció, apreciant les subtileses, comprenent els seus símbols ocults, i  sentint tot el seu poder evocatiu.

Schumann és, al meu entendre, el paradigma del compositor de cançons. Comprèn els textos potser millor que els mateixos poetes, albirant les possibles interpretacions de cada mot i, a la vegada, a l'haver estat els primers anys de creació, de fet fins el 1840, escrivint únicament pel piano, coneix tota la lingüística instrumental que el capacita per plasmar amb sons allò que és tant complex de fer notar amb paraules: l’atmosfera, és a dir, allò que es percep però que no és objectiu.

És aquí on les seves cançons, totes elles, esdevenen obres mestres.

A una gran varietat en el cant, que pot anar des de la melodia simple de la cançó popular a la severitat d’un recitatiu o a la brillantor d’una ària operística, s’ajunta la riquesa de l’escriptura pianística que esdevé testimoni, evasió del que s’explica, descripció pictòrica, o l’autèntic significat psicològic del que viu el protagonista més enllà dels mots.

A tall d’exemple, i sense que aquesta hagi de ser la millor cançó de R. Schumann, us proposo que escolteu, amb el text a la mà, “Einsamkeit” (Solitud) de l’op. 90 amb text de N. Lenau.

Observeu el retorçament del motiu pianístic que, fent una imitació pictòric-poètica del rajolí d’aigua que cita el text (“la font eleva la seva queixa suaument”), s’entrellaça amb la veu del cantant. La melodia de la veu i el motiu del piano semblen cercar quelcom, la pau? (“ cor, aquest és el lloc adequat per poder portar a terme la teva renúncia dolorosa”); una pau que només sembla trobar-se cap a la meitat de la cançó (“que t’escolti i et comprengui, silenciosament, aquí, l’esperit de l’amor”). Al final de la cançó, però, ni tant sols semblen posar-se d’acord el cant i el piano...el cant deixa la melodia inconclusa, fent la sensació que el protagonista, la paraula, no ha estat escoltat per tot allò que l’envolta ja que el piano continua la seva cantarella monòtona (“a la teva pregunta no dona resposta el silenci del bosc”). Es pot dir que l’atmosfera teixida pels sons ens fan viure la solitud proclamada en el títol fent-la esdevenir desemparament.

Us convido a escoltar cançons de R. Schumann, feu-ho! Amb elles, a més de llegir el bo i millor de la poesia alemanya, gràcies a la música del nostre compositor, de manera intuïtiva, se us faran comprensibles i evidents fins i tot els textos més obscurs.

Dilluns, 07 Desembre 2020 23:10

Sobre la interpretació Juan de Arellano (1614-1676) Començo aquest petit article mentre, de fons, en el meu estudi-despatx, sona el magnífic enregistrament que el pianista W. Kempff va fer de la Suite Anglesa núm. 3 de J. S. Bach; potser per...

Dilluns, 21 Setembre 2020 00:07

Dilluns, 27 Juliol 2020 00:00

Dilluns, 22 Juny 2020 12:00

Dimarts, 28 abril 2020 18:27

Enllà m'encamino, cap a la sagrada Nit Fiedrich Tot just neixia l’any 1800, que Georg Philipp Friedrich von Hardenberg, més conegut amb el sobrenom de Novalis, escrivia una de les obres més influents de tota la literatura universal: els...

Dimarts, 14 abril 2020 20:31

Voldria cantar fins a morir... Robert Schumann Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el...

Divendres, 27 Març 2020 21:32

Anton Bruckner o la transcendència de la música. Anton Bruckner Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la...

Dissabte, 13 Gener 2018 01:32

Perquè la vida no pot existir sense moviment  Robert Schumann Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb...

Dissabte, 22 Juliol 2017 16:18

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc Rinaldo Handel Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció...

Divendres, 30 Desembre 2016 12:49

El Nadal i l'oratori "la Creació" de J. Haydn Adam i Eva Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la...

Diumenge, 26 Juny 2016 16:18

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti trattenimento in giardino magnasco Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de...

Divendres, 22 abril 2016 12:26

Un parell de llibres! Sant Jordi 2016 Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi! Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura...