Jordi Tomás

PIANISTA, DIVULGADOR, PROFESSOR

de Barcelona, Catalunya

Seran aquests professors els que l’esperonaran a obrir el seu repertori a compositors poc interpretats amb el piano modern com G. Frescobaldi, C. Seixas o A. de Cabezón.

Completà la seva formació musical i humanística al Conservatori Superior de Música del Liceu amb un especial interès per les assignatures de Historia de la Música i Estètica Musical que cursà amb M. Garriga i J. M. Mas i Bonet.

Posteriorment continuà la seva formació a l’Estudi de Música Àngel Soler on treballà amb P. A. Balcells i el propi A. Soler amb els qui assolí el grau superior de piano. Així mateix, també rep consells importants sobre l’acompanyament de la veu d’ A.Soler.

Pianista català nascut a Barcelona el 1975, inicià els estudis musicals amb M. Segarra a l’edat de 8 anys. Els amplià ingressant, amb 13 anys al Conservatori Municipal de Barcelona on s’educà, en l’especialitat de piano, amb J. M. Martí Aragonés, i, en la d’harmonia amb A. Llanas.

Anton Bruckner o la transcendència de la música.

Anton Bruckner
Anton Bruckner

Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la combinació dels sons en el temps). Si ho formulem amb una pregunta, seria la següent: La combinació dels sons en el temps pot transmetre la sensació que  produeix la visió d’un paisatge tardorenc, pot exposar una argumentació filosòfica o pot explicar una rondalla?

El romanticisme germànic plè, després de 50 anys de il·lustració de tall francès, que negava a la música qualsevol capacitat de transmetre conceptes sinó era en unió amb un text, va assumir aquest plantejament però dotant-lo d’un matís important: la música és un llenguatge, però un llenguatge evocatiu, no denotatiu. Aquesta distinció entre un llenguatge capaç de transmetre conceptes objectius (paraules) i un altre que pot evocar (sons), resultava del tot beneficiosa per a la música en aquell segle XIX.

La vida, en paràmetres romàntics, es divideix en allò que és prosaic, i en allò que és poètic. Entre allò que és quotidià (sense poesia) i que s’explica amb la prosa, i allò que és excels i que per tant el llenguatge prosaic no pot explicar perquè no té eines suficients. La música, que per essència només podia parlar amb un llenguatge evocatiu, esdevenia, així, un metallenguatge capaç de parlar d’allò més transcendent...

En la plenitud del moviment romàntic, i en un poblet  a l'alta Àustria, a mig camí entre Viena i la babaresa Munich, naixia un dels millors simfonistes de tots els temps: Anton Bruckner (1824-1896). Bruckner, que fou un catòlic fervent, va concebre tota la seva vida com un camí ascensional que el duria, al final d’aquest, a la visió plena de la Divinitat. En paraules del director d’orquestra W. Furtwängler, el nostre compositor era un “místic gòtic extraviat, per error, al s. XIX”.

Sota l’aparença d’una vida tranquil·la, però, el món interior de Bruckner, com el de tot bon creient, era ple de dubtes, de contradiccions i errors; el camí de la vida, tot i ser ascensional, era una ziga-zaga...i una ziga-zaga llarga, molt llarga... Això és el que té concebre la vida com el viatge cap a la transcendència!.

Bruckner, que vivia dins el clima romàntic, evocava les seves vivències i les plasmava en les seves obres, sobretot en les seves simfonies. Aquestes “catedrals sonores”, com a voltes es defineix la producció simfònica del nostre autor, ens fan percebre, millor que mil tractats de moral o de psicologia del fet religiós, el que és la vida d’un catòlic de soca arrel com Bruckner. Por, esperança, fe, dubte, llum i foscor es barregen en aquests monuments sonors. I és que potser els romàntics alemanys tenien raó i la música és el llenguatge que permet intuir allò que defuig tota comprensió... La música, en aquest sentit, sembla tenir característiques similars a la revelació religiosa, perquè ens fa clar allò que és fosc, a la vegada que, per la mateixa essència evocativa i no denotativa, ens ho torna a velar (re-velar).

Aquests dies de pandèmies, m’he tornat a apropar a la seva novena simfonia potser perquè necessitava sentir de manera real, que la por, l'ira, les llàgrimes,...tenen un final plè de pau, un final esperançat i lluminós com aquesta obra de Bruckner.

Dilluns, 21 Setembre 2020 00:07

Una tradició no prou coneguda Eduard Toldrà La tradició musical catalana és, tot i el desconeixement d’ella per bona part del públic i la general poca atenció prestada pels nostres intèrprets, d’una riquesa excepcional. A més dels nostres...

Dilluns, 27 Juliol 2020 00:00

Dilluns, 22 Juny 2020 12:00

Dimarts, 28 abril 2020 18:27

Dimarts, 14 abril 2020 20:31

Voldria cantar fins a morir... Robert Schumann Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el...

Divendres, 27 Març 2020 21:32

Anton Bruckner o la transcendència de la música. Anton Bruckner Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la...

Dissabte, 13 Gener 2018 01:32

Perquè la vida no pot existir sense moviment  Robert Schumann Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb...

Dissabte, 22 Juliol 2017 16:18

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc Rinaldo Handel Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció...

Divendres, 30 Desembre 2016 12:49

El Nadal i l'oratori "la Creació" de J. Haydn Adam i Eva Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la...

Diumenge, 26 Juny 2016 16:18

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti trattenimento in giardino magnasco Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de...

Divendres, 22 abril 2016 12:26

Un parell de llibres! Sant Jordi 2016 Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi! Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura...