Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la imaginació dels músics. La veritat és que les obres inspirades en els misteris propis d’aquells dies són d’una potència tant absoluta que  l’anomenar els seus títols i autors, ens duria a citar una corrua  d’obres fonamentals de tota la història de la humanitat: Les Lamentacions de Jeremies de G. P da Palestrina,  els Oficis de Tenebres de T.L. de Victoria , les grans Passions de Bach, ...

El temps de Nadal, tot i que de manera intuïtiva associem a una música de caràcter més popular, també ha estat font d’inspiració de grans obres; potser les més conegudes de totes són  el magnífic Messies de G.F. Haendel i l’Oratori de Nadal de J. S. Bach.

Avui, però, no us vull parlar d’aquestes peces. He triat una obra que tot i ser un oratori que no té una assignació temporal clara, jo trobo ben adient per a les èpoques de Nadal. Es tracta de l’oratori “La Creació” de J. Haydn.

Aquesta obra va ser composada pel gran mestre austro-hungarès entre 1796 i 1798; la va concebre com una continuació de la tradició haendeliana i amb el desig d’aconseguir que el seu nom esdevingués perenne en el temps.

La temàtica d’aquest oratori és extreta, principalment,  del llibre del "Gènesi" i del "Paradís perdut" de Milton.

Dividit en tres parts, en aquesta obra es canta la creació del món que culmina amb la creació de l’ésser humà. Tota la música de l’oratori és un prodigi de ingenuïtat, d’alegria i d’exaltació de la bellesa de l’univers creat que respira, per tot,  bondat.

Tot és disposat en ordre per afavorir l’ésser preferit del Senyor que és l’home.

És per això que, tot i no tenir temàtica nadalenca, trobo perfecte aquesta obra pels temps de Nadal. Què és el Nadal sinó la plasmació més tendre de l’amor de Déu envers els homes, la manifestació més transparent de la preferència de la Divinitat per la humanitat fent-se ella mateixa humana? No queda la humanitat i de retruc tota la creació “sacralitzada” per l’encarnació de Déu?

La música de Haydn és d’una simplicitat astoradora. El geni porta al nostre compositor a crear una música comprensible per a tothom; la seva música sembla fraternitzar tot el gènere humà. El senzill hi trobarà unes melodies que li encomanaran alegria i tendresa, i l’erudit trobarà elements intel·lectuals que el faran fruir. La música de Haydn aconsegueix explicar les coses més elevades amb el procediments més simples. És per això que us recomano escoltar aquesta obra aquests dies. Tot el missatge cristià, aquestes festes, és concentrat en un Nen nascut en una menjadora. Allò més simple, el Nen a la menjadora, conté tot el més gran, el més immens mai explicat.   

Us deixo un bonic enllaç de l’obra dirigida pel gran L. Bernstein i amb subtítols al castellà perquè no us perdeu detall!