Jordi Tomás

PIANISTA, DIVULGADOR, PROFESSOR

de Barcelona, Catalunya

Seran aquests professors els que l’esperonaran a obrir el seu repertori a compositors poc interpretats amb el piano modern com G. Frescobaldi, C. Seixas o A. de Cabezón.

Completà la seva formació musical i humanística al Conservatori Superior de Música del Liceu amb un especial interès per les assignatures de Historia de la Música i Estètica Musical que cursà amb M. Garriga i J. M. Mas i Bonet.

Posteriorment continuà la seva formació a l’Estudi de Música Àngel Soler on treballà amb P. A. Balcells i el propi A. Soler amb els qui assolí el grau superior de piano. Així mateix, també rep consells importants sobre l’acompanyament de la veu d’ A.Soler.

Pianista català nascut a Barcelona el 1975, inicià els estudis musicals amb M. Segarra a l’edat de 8 anys. Els amplià ingressant, amb 13 anys al Conservatori Municipal de Barcelona on s’educà, en l’especialitat de piano, amb J. M. Martí Aragonés, i, en la d’harmonia amb A. Llanas.

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc

Rinaldo Handel
Rinaldo Handel

Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció entre el concepte que portarà a la creació de l’òpera i en com es concretarà, després de l’any 1700, aproximadament, l’espectacle operístic. La raó fonamental que portà a uns aristòcrates florentins a “inventar-se” això que ara anomenem òpera, no fou altra cosa que una barreja d’humanisme i nacionalisme a parts iguals.

L’humanisme, per una banda, havia portat una revalorització de la llengua, de la semàntica, del significat de la paraula. La paraula era portadora de missatge; el coneixement es transmetia mitjançant la llengua. Aquesta premissa, indiscutible en tot el continent (només qüestionada per alguns sectors de l’Església Catòlica), portarà als creadors de les primeres òperes a afirmar el següent: “la música no és altra cosa que la paraula, el ritme i, per últim, el so, i no a l’inversa...”. Aquesta frase és de G. Caccini, compositor que l’any 1600 composava “Eurídice”, la primera òpera. (1)

El concepte sobre el que se sostenia l’obra d’aquests primers compositors operístics, associava música i paraula com a unitat indissoluble. Això no era nou, de fet, a l’antiga Grècia no s’entenia la música sinó era unida al llenguatge que era l’element capacitat, com hem dit, de transmetre coneixement. L’altre motiu comentat, el nacionalisme, s’entrellaça amb el propi humanisme. El reconeixement de la primacia de la llengua i dels orígens grecs i llatins d’aquest concepte, portarà al rebuig de tot allò que, en l’imaginari itàlic, provenia del centre d’Europa. La negació de la polifonia renaixentista es concretava en dues acusacions principals: la polifonia coral no permetia la comprensió del text i, d’altra banda, la polifonia era una “barbarie gotica”, provenia dels bàrbars, dels alemanys. La veritat és que aquests conceptes reflectien l’aniquilació d’una lingüística musical amb capacitació pròpia. La música era serventa de la paraula perquè sense ella no tenia significació.


Sota aquests paràmetres, entre d’altres, s’ha d’assaborir la música de les primeres òperes, tant plenes de recitatius que, al cap i a la fi, no deixen de ser una fórmula que, essencialment, pretén imitar i evidenciar les inflexions de la parla.

L’òpera tardo-barroca, però, capgirarà les coses. Amb l’arribada de l’estil napolità a finals del s. XVII, ens trobem amb una inversió de papers. De fet, m’atreviria a dir que, aquest, ens proposa una negació de la llengua i del teatre entès com a obra escenificada que transmet un argument mitjançant un text. Tindrà un parell de característiques que clarament confirmen aquesta afirmació. El llibrets passaran a perdre tota força dramàtica convertint-se en una sèrie de poemes (llenguatge, el poètic, molt menys concret i molt més al·lusiu) amb poca capacitat argumental; d’altra banda ens trobem amb un estil florit que, a base d’ornamentacions melòdiques en la veu, fa incomprensible, o eminentment reiteratiu i sense interès per la repetició, el text.

En l’òpera tardo-barroca esdevé la supremacia del significat musical per sobre del textual. La música es torna a veure com element amb capacitat de transmetre un significat complet. Dit d’una altra manera, aquesta òpera representa el triomf de les concepcions instrumentals per sobre de les vocals en el gènere més antagònic a aquelles. La nostra societat postmoderna o, si més no, els nostres directors d’escena, sembla haver esdevingut impermeable a la significació musical; és per aquest motiu que trobem aquestes òperes representades, habitualment, amb tota una sèrie d’elements que ens distreuen d’allò que veritablement ens comunica el missatge: la música. Tinguem esperança i, potser, qui ho sap, d’aquí 150 anys, com va passar durant el barroc, tornem a tenir una població capacitada per entendre el significat abstracte, i per tant menys evident, de la música pura.

 (1) J. Peri composava el mateix any 1600 una altra òpera anomenada de la mateixa manera. No podem afirmar que una d’elles fos anterior a l’altre. Per tant, aquestes “Euridices” han de ser considerades, totes dues, la primera òpera.

Dilluns, 21 Setembre 2020 00:07

Una tradició no prou coneguda Eduard Toldrà La tradició musical catalana és, tot i el desconeixement d’ella per bona part del públic i la general poca atenció prestada pels nostres intèrprets, d’una riquesa excepcional. A més dels nostres...

Dilluns, 27 Juliol 2020 00:00

Dilluns, 22 Juny 2020 12:00

Dimarts, 28 abril 2020 18:27

Dimarts, 14 abril 2020 20:31

Voldria cantar fins a morir... Robert Schumann Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el...

Divendres, 27 Març 2020 21:32

Anton Bruckner o la transcendència de la música. Anton Bruckner Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la...

Dissabte, 13 Gener 2018 01:32

Perquè la vida no pot existir sense moviment  Robert Schumann Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb...

Dissabte, 22 Juliol 2017 16:18

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc Rinaldo Handel Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció...

Divendres, 30 Desembre 2016 12:49

El Nadal i l'oratori "la Creació" de J. Haydn Adam i Eva Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la...

Diumenge, 26 Juny 2016 16:18

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti trattenimento in giardino magnasco Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de...

Divendres, 22 abril 2016 12:26

Un parell de llibres! Sant Jordi 2016 Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi! Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura...