Jordi Tomás

PIANISTA, DIVULGADOR, PROFESSOR

de Barcelona, Catalunya

Seran aquests professors els que l’esperonaran a obrir el seu repertori a compositors poc interpretats amb el piano modern com G. Frescobaldi, C. Seixas o A. de Cabezón.

Completà la seva formació musical i humanística al Conservatori Superior de Música del Liceu amb un especial interès per les assignatures de Historia de la Música i Estètica Musical que cursà amb M. Garriga i J. M. Mas i Bonet.

Posteriorment continuà la seva formació a l’Estudi de Música Àngel Soler on treballà amb P. A. Balcells i el propi A. Soler amb els qui assolí el grau superior de piano. Així mateix, també rep consells importants sobre l’acompanyament de la veu d’ A.Soler.

Pianista català nascut a Barcelona el 1975, inicià els estudis musicals amb M. Segarra a l’edat de 8 anys. Els amplià ingressant, amb 13 anys al Conservatori Municipal de Barcelona on s’educà, en l’especialitat de piano, amb J. M. Martí Aragonés, i, en la d’harmonia amb A. Llanas.

L'art de la irreverència

Robert Schumann
Juan Gris. Bodegó amb guitarra

Un cop passats els horrors de la Primera Guerra Mundial, a tot el continent europeu va aparèixer la necessitat col•lectiva d’esbargir-se, de divertir-se i deixar de pensar en les tragèdies passades. Entre tots el països, França, que sempre s’ha caracteritzat per la seva inclinació envers la vida lleugera i, si se’m permet, fins i tot superficial, va encapçalar aquesta demanda de diversió; demanda que no trigà en concretar en una música i un art afí.


“Ja tenim suficients núvols, ones, aquaris, esperits marins i escenes nocturnes. El què necessitem és una música de cada dia”
Quan el poeta J. Cocteau (1889-1963), des de l’acabament de la Gran Guerra, anava esquitxant la societat parisenca amb frases com aquesta, no exigia altra cosa que acomiadar del món intel•lectual, per sempre més, el romanticisme (no només el musical) i tot allò que tingués algun besllum de profunditat o gravetat. La música havia de ser clara com si un nen l’hagués ideat; i la font, el model, el music-hall i la música lleugera. De cop i volta es situava en un mateix pla, o fins i tot per sobre, una cançó de cabaret i una simfonia de Beethoven. La música quedava desproveïda de qualsevol significat transcendent i, inclús, aprofundint en el mateix concepte, els compositors E. Satie (1866-1925) i D. Milhaud (1892-1974) creaven, a quatre mans, la seva “Música de Mobiliari” (cal llegir com a música d’ascensor; música per ser sentida però no escoltada).


Les idees de J. Cocteau estaven predestinades a materialitzar-se en un àmbit molt allunyat, evidentment, de l’acadèmia: en un bar de copes. Un bar que mai existí i que naixé de la fantasia irreverent sortida de la col•laboració del mateix Cocteau amb el compositor D. Milhaud. “Le Boeuf sur le toit” (El bou sobre la teulada). Així s’anomenava el bar. Amb un nom tant particular, es podia esperar que dins hi passés una mica de tot... Una baralla entre un corredor d’apostes i un boxador negre (perdó!!!!... boxador de color, racialitzat o com s'hagi de dir en la Barcelona "progre, tolerant i integradora" del 2020), dues senyores juntes ballant sensualment un tango (Verge Santa!), la decapitació d’un policia (espero no acabar a la presó per aquest article...), i una llarga corrua de situacions a quina més esbojarrada.
“Le Bouef sur le toit”, com molts sabreu, és el títol d’un ballet de Cocteua-Milhaud l’argument del qual és el comentat en les línies anteriors. Al meu entendre, però, la grandesa de l’obra no es deu tant a l’absurd de l’argument, sinó a la capacitat de D. Milhaud de crear una música lleugera, còmica, histriònica i, essencialment, poca-solta. Una música que, per ella mateixa, és irreverent i el seu èxit no ve determinat per la coneixença del programa ni per la il•lustració de la dansa (de fet, s’acostuma a sentir en els auditoris en versió concert, quasi mai representada), sinó per la capacitat intrínseca que té de fer-nos somriure i, així, fer-nos oblidar els dimonis que sempre ens ronden. Per aconseguir-ho, Milhaud es fa seus ritmes caribenys, utilitza dissonàncies aspres en forma de “clusters”, juxtaposa diferents tonalitats,...i tot això ho fa mantenint melodies clares i diàfanes eminentment lleugeres i populars. És la magistral combinació de tots aquests elements el que converteixen aquesta obra en una peça excitant i esbojarrada, molt adequada per deixar de pensar, durant una estona, en les incerteses d’aquest estiu...; i en una obra irreverent i, com a tal, molt necessària en una època que, al meu entendre, ha caigut en noves i igualment perilloses reverències.


Refresqueu-vos en aquest magnífic bar de copes i deixeu-vos seduir, ni que sigui per una estona, per la seva magnífica i meravellosa trivialitat!
Salut i molt bon estiu a tothom.

Dilluns, 21 Setembre 2020 00:07

Una tradició no prou coneguda Eduard Toldrà La tradició musical catalana és, tot i el desconeixement d’ella per bona part del públic i la general poca atenció prestada pels nostres intèrprets, d’una riquesa excepcional. A més dels nostres...

Dilluns, 27 Juliol 2020 00:00

Dilluns, 22 Juny 2020 12:00

Dimarts, 28 abril 2020 18:27

Dimarts, 14 abril 2020 20:31

Voldria cantar fins a morir... Robert Schumann Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el...

Divendres, 27 Març 2020 21:32

Anton Bruckner o la transcendència de la música. Anton Bruckner Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la...

Dissabte, 13 Gener 2018 01:32

Perquè la vida no pot existir sense moviment  Robert Schumann Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb...

Dissabte, 22 Juliol 2017 16:18

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc Rinaldo Handel Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció...

Divendres, 30 Desembre 2016 12:49

El Nadal i l'oratori "la Creació" de J. Haydn Adam i Eva Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la...

Diumenge, 26 Juny 2016 16:18

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti trattenimento in giardino magnasco Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de...

Divendres, 22 abril 2016 12:26

Un parell de llibres! Sant Jordi 2016 Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi! Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura...