Jordi Tomás

PIANISTA, DIVULGADOR, PROFESSOR

de Barcelona, Catalunya

Seran aquests professors els que l’esperonaran a obrir el seu repertori a compositors poc interpretats amb el piano modern com G. Frescobaldi, C. Seixas o A. de Cabezón.

Completà la seva formació musical i humanística al Conservatori Superior de Música del Liceu amb un especial interès per les assignatures de Historia de la Música i Estètica Musical que cursà amb M. Garriga i J. M. Mas i Bonet.

Posteriorment continuà la seva formació a l’Estudi de Música Àngel Soler on treballà amb P. A. Balcells i el propi A. Soler amb els qui assolí el grau superior de piano. Així mateix, també rep consells importants sobre l’acompanyament de la veu d’ A.Soler.

Pianista català nascut a Barcelona el 1975, inicià els estudis musicals amb M. Segarra a l’edat de 8 anys. Els amplià ingressant, amb 13 anys al Conservatori Municipal de Barcelona on s’educà, en l’especialitat de piano, amb J. M. Martí Aragonés, i, en la d’harmonia amb A. Llanas.

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti

trattenimento in giardino magnasco
trattenimento in giardino magnasco

Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de Gènova, una peça que, amb els anys, hem considerat una obra mestra del tardo-barroc. La pintura s’anomena “Trattenimento in un giardino di alvaro”.

Uns anys abans, cap a 1721, un conegut clavecinista napolità anomenat Domenico, i fill del compositor d’òpera més famós del moment, Alessandro Scarlatti, deixava la seva terra i anava a parar a Lisboa; el 1729 s’instal·lava a Madrid ja que la seva brillant alumna, Maria Bàrbara de Bragança, s’havia casat amb l’infant Ferran de Borbó. La reunió d’aquests dos artistes en un sol article, com podeu imaginar, no és casual. Ells dos tenen moltes coses en comú com la majoria de persones que vivien de l’art a inicis del s. XVIII. Però ells, representants del darrer barroc, són exemple d’aquells tipus de persones que són capaces d’intuir, potser inconscientment, que, al seu voltant, les coses han iniciat uns canvis, imperceptibles per aquells, la immensa majoria, no dotats d’una fina mirada sobre la realitat, que portaran al col·lapse de l’ordre conegut.  

Observeu, atentament, la pintura abans citada, i si la busqueu per la xarxa en una plana que es vegi ben gran, molt millor! A primer terme, una corrua d’aristòcrates i algun clergue es troben, com el títol del quadre ens diu, esbargint-se en un bonic jardí. El gran pintor ens els plasma, tot i ser a primer terme, distants a l’observador, una mica somniadors, distrets en els seus jocs...En el  paisatge del fons se’ns presenta un poblet ordenat que ens resulta tant idíl·lic com l’escena de primer pla. Fixeu-vos, però, en el mur que separa el jardí aristocràtic del poble llunyà; és irregular, trencat, i per una de les seves irregularitats, un noi es cola en el fabulós món dels jardins i els passatemps. Mals averanys per aquells representants de l’antic règim que ni tants sols s’adonen que els entren a casa!

Faltaven uns anys perquè la revolució burgesa acabés amb tot aquell món, però el Lissandrino, gràcies a la seva mirada distanciada perquè no pertanyia ben bé a cap dels dos sectors representats en el quadre, ja ho havia predit mitjançant uns pinzells.  

El cas de D. Scarlatti és similar. Nascut el mateix any que J. S. Bach o G. F. Haendel, Scarlatti, com el pintor Magnasco, va treballar quasi exclusivament per a l’aristocràcia. Les seves obres per a clavecí reflecteixen la mateixa perspicàcia en la comprensió del món que l’envoltava. El seu idioma musical s’ha allunyat de la retòrica barroca i ha introduït motius breus, contrastats i, en certa manera, contradictoris. Scarlatti s’allunyava, així, de la seguretat en l’ordre establert al trencar amb el tema únic barroc i reflecteix, mitjançant els motius breus, la inestabilitat, imperceptible, que s’estava congriant. El somni de l’aristocràcia acabava, es desfeia...

La veritat és que sempre he tingut debilitat per allò que mor; potser és perquè allò que neix després, no acostuma a ser massa millor que allò que ha desaparegut... Ens separen uns tres-cents anys d’aquestes obres i, mirant al voltant, em semblen de plena actualitat. De fet és el que tenen els clàssics oi? Que sempre ens resulten nous. Apropeu-vos a aquestes sonates d’Scarlatti i a l’obra de Magnasco, potser sentireu  l’encís dels somnis més màgics quan són a punt d’esvair-se...

Us deixo un enllaç del meu estimat E. Gilels interpretant una selecció de les sonates d’Scarlatti en directe, tot ell pura elegància. Fins aviat!

Scarlatti - 7 Sonatas - Gilels London 1984 - Enllaç Youtube

Dilluns, 21 Setembre 2020 00:07

Una tradició no prou coneguda Eduard Toldrà La tradició musical catalana és, tot i el desconeixement d’ella per bona part del públic i la general poca atenció prestada pels nostres intèrprets, d’una riquesa excepcional. A més dels nostres...

Dilluns, 27 Juliol 2020 00:00

Dilluns, 22 Juny 2020 12:00

Dimarts, 28 abril 2020 18:27

Dimarts, 14 abril 2020 20:31

Voldria cantar fins a morir... Robert Schumann Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el...

Divendres, 27 Març 2020 21:32

Anton Bruckner o la transcendència de la música. Anton Bruckner Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la...

Dissabte, 13 Gener 2018 01:32

Perquè la vida no pot existir sense moviment  Robert Schumann Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb...

Dissabte, 22 Juliol 2017 16:18

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc Rinaldo Handel Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció...

Divendres, 30 Desembre 2016 12:49

El Nadal i l'oratori "la Creació" de J. Haydn Adam i Eva Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la...

Diumenge, 26 Juny 2016 16:18

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti trattenimento in giardino magnasco Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de...

Divendres, 22 abril 2016 12:26

Un parell de llibres! Sant Jordi 2016 Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi! Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura...