Jordi Tomás

PIANISTA, DIVULGADOR, PROFESSOR

de Barcelona, Catalunya

Seran aquests professors els que l’esperonaran a obrir el seu repertori a compositors poc interpretats amb el piano modern com G. Frescobaldi, C. Seixas o A. de Cabezón.

Completà la seva formació musical i humanística al Conservatori Superior de Música del Liceu amb un especial interès per les assignatures de Historia de la Música i Estètica Musical que cursà amb M. Garriga i J. M. Mas i Bonet.

Posteriorment continuà la seva formació a l’Estudi de Música Àngel Soler on treballà amb P. A. Balcells i el propi A. Soler amb els qui assolí el grau superior de piano. Així mateix, també rep consells importants sobre l’acompanyament de la veu d’ A.Soler.

Pianista català nascut a Barcelona el 1975, inicià els estudis musicals amb M. Segarra a l’edat de 8 anys. Els amplià ingressant, amb 13 anys al Conservatori Municipal de Barcelona on s’educà, en l’especialitat de piano, amb J. M. Martí Aragonés, i, en la d’harmonia amb A. Llanas.

Un parell de llibres!

Sant Jordi 2016
Sant Jordi 2016

Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi!

Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura coincideix amb el dia del llibre, he pensat que estaria bé parlar-vos d’un parell de llibres de temàtica musical que, d’una manera o altre, han marcat la meva trajectòria com a músic. Potser no seran els millors del món, però si més no, veureu que, si us apropeu a la seva lectura, us obriran espais de comprensió del fenomen musical insospitats.

Comencem per un llibre molt divulgatiu però no pas simple: “Ensayo sobre la evolución de la música en occidente” d’E. Leuchter. Era un llibre que estava entre la bibliografia recomanada als estudiants de primer d’estètica musical en el llistat que havia confegit Montserrat Garriga, la professora del conservatori del Liceu, cap de departament d’aleshores. El vaig comprar a Musical Emporium, una botiga al capdamunt de les Rambles de Barcelona que tenia un regust molt especial. En ella es veia deambular, entremig d’uns arxivadors bellament posats i unes piles de llibres que es mantenien en un caos perfectament ordenat, des del músic més bohemi, fins al professor de conservatori més seriós .
Només llegir la primera plana ja vaig veure que el text transcendia, en molt, els típics llibres de història en els que se’ns planteja un llistat de músics i èpoques. Aquest petit llibre, de encara no dues-centes planes, analitza, a grans trets, la història de la música occidental atenent als canvis sociològics, polítics, religiosos o filosòfics; tot fet d’una manera senzilla, sense pretensions i amb una visió global de gran profunditat. Potser hi ha algun aspecte del llibre que pot haver quedat una mica obsolet, però tot i així, hi ha capítols que han esdevingut, per a mi, bàsics.

El segon llibre, també prou conegut, va marcar-me molt com a pianista. Es tracta del clàssic “ La moderna ejecución pianística” de K. Leimer-W. Gieseking. Recordo perfectament la sensació d’alliberament al llegir per primer cop, i a sobre afirmat per un dels millors pianistes de la història com és Gieseking, una veritat que jo sentia, però que mai havia vist traduïda en les paraules de cap professor. Leimer i Gieseking deien, sense cap mena de pudor, que les dificultats tècniques del piano, les autèntiques dificultats, no es donaven en les obres de més envergadura pianística com una balada de Chopin o una rapsòdia de Liszt, posem per cas, sinó en la simplicitat de l’escriptura clàssica. Les sonates de Mozart eren recol·locades en el lloc més alt de les dificultats del piano, i els motius eren ben clars: precisió i diversitat de tocs, despullament de recursos, necessitat d’una fraseig impecable i grans coneixements musicals . Les eines tècniques que aporta el llibre són senzilles, en realitat racionalitza el treball del pianista i poca cosa més, però ben necessàries en un món, el de l’estudi del piano, tan ple de idees estrafolàries.

I això és tot per avui.

Tingueu tots una bona diada de Sant Jordi, i, si us interessa el tema i us trobeu algun d’aquests llibres, segurament en alguna llibreria de vell, no dubteu en comprar-lo; a mi em van canviar, una mica, la meva vida, si més no la meva vida professional!

Dilluns, 21 Setembre 2020 00:07

Una tradició no prou coneguda Eduard Toldrà La tradició musical catalana és, tot i el desconeixement d’ella per bona part del públic i la general poca atenció prestada pels nostres intèrprets, d’una riquesa excepcional. A més dels nostres...

Dilluns, 27 Juliol 2020 00:00

Dilluns, 22 Juny 2020 12:00

Dimarts, 28 abril 2020 18:27

Dimarts, 14 abril 2020 20:31

Voldria cantar fins a morir... Robert Schumann Escriure un article dedicat a les creacions de R. Schumann (1810-1856) comporta haver de posar en pràctica una gran capacitat de síntesi (capacitat que mai ha estat una virtut meva) ja que el...

Divendres, 27 Març 2020 21:32

Anton Bruckner o la transcendència de la música. Anton Bruckner Molt s’ha debatut al llarg de la història sobre la capacitat de la música per comunicar quelcom que no sigui estrictament musical (entenguis per musical, únicament i exclusiva, la...

Dissabte, 13 Gener 2018 01:32

Perquè la vida no pot existir sense moviment  Robert Schumann Quan l’any 1831, Robert Schumann aposta, de manera decidida i plena, per formar-se com a músic i determina que la seva vida ha de girar al voltant de l’art dels sons, crea, amb...

Dissabte, 22 Juliol 2017 16:18

Reflexions al voltant de l'òpera del darrer barroc Rinaldo Handel Si mirem l’evolució del gènere operístic des del seu naixement l’any 1600 fins a les acaballes del període barroc envers l’any 1750, ens adonarem d’una flagrant contradicció...

Divendres, 30 Desembre 2016 12:49

El Nadal i l'oratori "la Creació" de J. Haydn Adam i Eva Si parlem de música en majúscules i festivitats religioses, en general, el nostre cap tendeix a pensar en les commemoracions de Setmana Santa com aquelles que més han excitat la...

Diumenge, 26 Juny 2016 16:18

La fi d'un temps: correspondències entre A. Magnasco i D. Scarlatti trattenimento in giardino magnasco Rondava l’any 1740 quan un pintor, bastant extravagant, de nom Alessandro Magnasco i conegut com el “Lissandrino”, realitzava, a la ciutat de...

Divendres, 22 abril 2016 12:26

Un parell de llibres! Sant Jordi 2016 Doncs sí, inaugurem avui, diada de Sant Jordi! Iniciem,doncs, aquest espai per fer allò que més m’agrada: divulgar música, art i cultura. Per començar aquests articles, i tenint en compte que l’obertura...